UNINT FORÇES

ASSOCIACIÓ CULTURAL D’AFGANESOS I CATALANS

Afganistan viu en l’actualitat la pijtor crisi humanitària dels últims anys. Milers d’afganesos estan fugint cap al Pakistan per la manca de menjar i la intensificació de la guerra entre els talibans i la facció fonamentalista de l’Aliança del Nord.

que fem

FINS DE l’Associació

* Establir relacions i intercanvi culturals amb la societat Catalana i Espanyola. 
* Preservar i difondre la cultura afganesa, donant-la a conèixer de diverses maneres. 
* Esforçar-se per disminuir i eradicar les diferències culturals, religioses, racials i de discriminació de la dona. 
* Propiciar l’acostament de les noves generacions a la seva cultura i a la seva llengua materna. 
* Colaborrar amb els diferents òrgans i activistes, amb l’objectiu d’apropar als refugiats i als estrangers a la societat Catalana i Espanyola. 
* Prestar ajuda als estudiants afganesos.
* Col · laborar activament amb les organitzacions socials Catalanes i Espanyoles

FORMACIÓ

* Crear, Espais d’Accés obert i lliure, connexió Wifi, biblioteca, Ordinadors amb Sistemes Operatius Linux (Internet, Ofimàtica, Multimèdia, Programació, Jocs)
* Activar l’esport, promoure esdeveniments
* Clases de Persa (farsi), PaʂtoCatalàCastellà, amb professors nadius

* Tallers de programació sobre sistemes linux
* Mòduls d’iniciació a la informàtica i recerca activa d’ocupació
* Recaptar fons per ajudar al poble d’Afganistan

Els esforços d’Espanya a l’Afganistan

La missió espanyola a l’Afganistan, inclosa en la força internacional sota comandament de l’OTAN, compleix en 2014 més d’una dècada de presència al país asiàtic. En aquest període han participat més de 21.000 militars, inclosos membres de la Guàrdia Civil i la Policia.
L’objectiu de l’operació ha estat garantir la seguretat i ensinistrar als soldats afganesos, però també treballar en l’impuls i desenvolupament de la reconstrucció del país..

QUI SOM

ASSOCIACIÓ CULTURAL D’AFGANESOS I CATALANS

Una associació és una agrupació de persones que decideixen unir-se de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir una finalitat comuna d’interès general o particular, sense ànim de lucre.

Per fer-ho es comprometen a posar en comú llurs coneixements, activitats o recursos econòmics, amb caràcter temporal o indefinit. 

A Catalunya, les associacions estan regulades per la Llei 7/1997, del 18 de juny i també per el Codi Civil de Catalunya, Llibre tercer, Títol II, que deroga en part la llei 7/1997.

L’organització interna i el funcionament de les associacions han d’ésser democràtics, amb ple respecte al pluralisme. Si l’associació obté beneficis de les seves activitats no pot repartir-los entre els socis i s’hauran de repercutir en altres activitats.

Ha d’estar formada com a mínim per 3 persones i ha de tenir com a mínim:

Una Assemblea General de Socis, que és l’òrgan de govern suprem de l’associació.

Junta Directiva

Presidente Srº.- Bashir Eskandari
Vicepresident Srº.- Juan José Fernández Asistiri
Secretari generalº.- Habib Rajabi
Tesorero   Srº.- Narges Alizadeh
Vocal 1º   Srª.- Anna Marcilla Salvado
Vocal 2º   Srª.- Zakereh Akbari
Vocal 3º   Srº.- María Renata Vicuña Peñafiel 
Vocal 4º   Srº.- Sangar Abdul Jalil
Vocal 5º   Srº.- Jordi Binefa
Vocal 6º   Srº.- Najib Moradi

Una Junta de Govern, que ha de tenir l’estructura que es determini als estatuts, i que consta de: President, Secretari, Tresorer i Vocals:

SECRETARIA

Artículo 30.- Funciones del Secretario General.

La Asociación tendrá un Secretario General retribuido con voz consultiva pero sin voto cuyo nombramiento corresponderá a la Junta Directiva. Será jefe de personal y director de todos los servicios de la Asociación, de cuyo funcionamiento es responsable ante la Junta Directiva. Asistirá al Presidente y lo representará cuando éste así lo determine. Son además funciones del Secretario, sin perjuicio de todas aquellas obligaciones que se deriven de la aplicación del presente Estatuto:

  1. Gestionar el cumplimiento de acuerdos de conformidad con las instrucciones que reciba.
  2. Velar por el cumplimiento de las disposiciones legales.
  3. Redactar las actas y custodiar los libros oficiales, así como el sello oficial.
    Redactar y firmar la correspondencia que deba mantener en el ejercicio de sus funciones.

TESOrERO

Artículo 31.- Funciones del Tesorero.

Al Tesorero corresponden las siguientes funciones:

  1. Dirigir y supervisar la Tesorería y vigilar los ingresos y gastos.
  2. Actuar, juntamente con el Presidente, respecto de los intereses económicos de la Asociación y el manejo de sus fondos.
  3. Elaborar el presupuesto, balance y estados de cuentas que han de ser sometidos a la Asamblea.
  4. Elaborar un balance mensual, que ha de ser sometido a la Junta Directiva.
    Las restantes que son propias del cargo y que le encomiende el Presidente

VOCALES

Los vocales componen la junta directiva y tienen voz y voto en todas las decisiones que corresponden a la junta.

Las funciones de los vocales de las Juntas Directivas tienen que venir marcadas en los Estatutos, y en todo caso no pueden contradecir el Artículo 11 de la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del Derecho de Asociación:
‘Existirá un órgano de representación que gestione y represente los intereses de la asociación, de acuerdo con las disposiciones y directivas de la Asamblea General. Sólo podrán formar parte del órgano de representación los asociados’
Como ves, la ley no especifica funciones; dado que los cargos nominativos (presidencia, secretaria, tesorería, etc.) tienen funciones específicas, en relación con las vocalías puede hacerse lo siguiente:

1. asignarle cometidos específicos: vocalía de relación con los socios, vocalía de medio ambiente, etc.
2. no asignarle cometidos específicos.

cultura d’afganistan

poesia

La poesía (del griego ποίησις ‘acción, creación; adopción; fabricación; composición, poesía; poema’ < ποιέω ‘hacer, fabricar; engendrar, dar a luz; obtener; causar; crear’) se define como un género literario considerado como una manifestación de la belleza o del sentimiento estético por medio de la palabra, en verso o en prosa.Los griegos entendían que podría haber tres tipos de poesía, la lírica o canción cantada con acompañamiento de lira o arpa de mano, que es el significado que luego se generalizó para la palabra, incluso sin música; la dramática o teatral y la épica o narrativa. Por eso se suele entender generalmente hoy como poesía la poesía lírica. También es encuadrable como una «modalidad textual» (esto es, como un tipo de texto). Es frecuente, en la actualidad, utilizar el término «poesía» como sinónimo de «poesía lírica» o de «lírica», aunque, desde un punto de vista histórico y cultural, esta es un subgénero o subtipo de la poesía.